Per una regularització extraordinària davant la crisi COVID-19

Els efectes de COVID-19 estan sent devastadors per les persones en situació més vulnerable, moltes d'elles persones migrades. Des de Red Acoge, federació de la qual Bayt al-Thaqafa forma part, exigim la implementació de mesures urgents, amb un enfocament de drets humans i que situin les persones en el centre.

A continuació podeu llegir el comunicat que hem emès des de Red Acoge.

Les persones migrants i refugiades són víctimes potencials davant el coronavirus i part integral de qualsevol resposta efectiva a la crisi de salut pública, social i econòmica. Únicament amb un enfocament inclusiu podrem superar aquesta crisi global de magnitud i proporcions sense precedents.

Des del Govern d'Espanya s'estan impulsant algunes mesures dirigides a la regularització extraordinària de determinats professionals estrangers extracomunitaris, principalment treballadors agrícoles i personal sanitari, amb l'objectiu de cobrir llocs de treball que el mercat nacional no pot cobrir en aquest moment de crisi sanitària.

Aquestes regulacions són molt limitades, ja que simplement suposen atorgar permisos de residència i treball per un temps i uns fins restringits a un grup de població. Això suposa una simple instrumentalització de les persones com a mà d'obra en un moment puntual i genera discriminació a l'afavorir només l'accés de determinats perfils professionals.

La situació d'emergència que vivim requereix de solucions extraordinàries que vagin més enllà del model de ciutadania existent fins ara. Encara és aviat per saber quin serà l'impacte econòmic i social, però les mesures de contenció adoptades per frenar la propagació del coronavirus estan tenint un impacte molt desigual i devastador en milers de persones i famílies, moltes d'elles migrants en situació administrativa irregular. En tot cas, l'impacte socioeconòmic de la crisi sanitària ha posat de manifest la fragilitat del nostre sistema sense arribar a atendre les necessitats particulars de les persones que viuen en les situacions més dures, de major risc i vulnerabilitat.

Ens enfrontem a una situació molt complexa. L'impacte de el tancament d'activitats econòmiques afecta de forma particularment negativa a les persones treballadores amb baixos salaris, les que es troben en el sector informal, les que compten amb treballs precaris o temporals i no tenen accés a les prestacions per desocupació, per malaltia o caiguda d'ingressos.

Davant la falta de protecció anterior dels drets laborals, moltes famílies s'han quedat sense feina i sense cap ingrés. La situació econòmica i social que apareixerà després de la crisi sanitària provocarà que milers de persones quedin en situació administrativa irregular al no poder accedir a llocs de treball i no complir els requisits per a l'arrelament laboral o familiar. En aquest sentit, es preveu un augment de persones en situació administrativa d'irregularitat sobrevinguda que no podran renovar els seus permisos de residència i treball i que no tindran accés a les prestacions socials.

Així, per fer front a l'impacte, la resposta sociopolítica requereix de solucions que abordin el problema des d'un enfocament basat en drets humans, de manera que es reconeguin a les persones migrants com a subjectes plens de drets, amb independència de la seva condició migratòria. Avui més que mai es necessita un esforç col·lectiu i des de múltiples perspectives. Comprenent el problema públic, cal que l'Estat espanyol garanteixi a aquestes persones, l'accés a les mesures immediates d'alleujament econòmic i a les mesures de protecció social de cara a atenuar els efectes més aguts de la crisi.

A curt termini, davant d'una situació sense precedents, cal adequar les autoritzacions a la realitat laboral i social actual i afavorir l'obtenció de permisos de residència i treball, ja que després de la crisi sanitària i la fi de l'estat d'alarma, milers de persones poden quedar sense documentació i sense possibilitat de traslladar-se a altres països. Dit això, des Red Acoge, fem una cridal a Govern espanyol a que treballi en una política d'immigració ferma i ben planificada a mitjà i llarg termini, però davant la crisi del COVID-19 proposem desenvolupar mesures concretes per garantir drets a tota la ciutadania independentment de la situació administrativa:

• Garantir, de manera excepcional, i a causa de circumstàncies de naturalesa econòmica, social i laboral, que les persones accedeixin a autoritzacions de residència i treball.
• Prorrogar de forma automàtica la vigència de les autoritzacions de residència i treball que caduquin durant els mesos d'estat d'alarma i els seus tres mesos posteriors, al menys fins a gener de l'any 2021.
• Garantir l'empadronament i l'accés a la targeta sanitària, incloent a familiars de comunitaris, perquè el seu accés no quedi limitat a urgències.
• Flexibilitzar els requisits per a la concessió del permís de residència i treball, especialment el relatiu a comptar amb un contracte de treball d'almenys un any. En el context socioeconòmic actual aquest requisit serà molt complicat de complir.
• Ajustar els períodes de cotització exigits en la llei per a la renovació d'aquestes autoritzacions, adaptant-los a la situació del mercat laboral.
• Facilitar processos abreujats i àgils per afavorir accedir al permís de treball i residència a la major brevetat per a totes aquelles persones que tenien cites ja previstes i per a aquelles que comptaven amb contracte abans de l'estat d'alarma i que l'han perdut com a conseqüència de la crisi sanitària.

Per enfrontar efectivament aquest desafiament sense precedents, des de Red Acoge, valorem que cal implementar amb urgència mesures polítiques excepcionals que assegurin l'accés a drets a tota la ciutadania. Els drets humans han d'estar al centre de les mesures adoptades pel Govern espanyol com a resposta davant la pandèmia per COVID-19 per, d'una banda, frenar el contagi de virus i la crisi sanitària i, d'altra banda, mitigar l'impacte econòmic i social de la crisi sanitària. En temps de crisi és fonamental mantenir els nostres valors i situar els drets de les persones en el centre de les polítiques migratòries.