Les VI Jornades Gatzara reivindiquen la memòria compartida per afrontar els reptes climàtics
La sisena edició de les Jornades Gatzara es va celebrar entre el 16 i el 19 de juny, i vam gaudir de quatre dies d'activitats per a reflexionar sobre la relació entre la terra, la memòria, els sabers compartits i la comunitat. Sota el lema "Tot allò que compartim", la jornada d'obertura d'aquesta edició posava el focus en les aportacions agrícoles d'al-Àndalus per reivindicar la vigència dels sabers històrics davant dels reptes ecològics i socials del present.
Un recorregut per les VI Jornades Gatzara
L'acte inaugural, conduït per la periodista Dei Sow Diallo i celebrat a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), va marcar la sortida a quatre dies de conferències, activitats participatives i tallers. La primera sessió va comptar amb la conferència de Jesús Brufal, professor agregat del Pla Serra Húnter a la UAB, especialitzat en arqueologia andalusí i medieval dels s.VIII-XII, que va presentar el marc teòric de les jornades. A partir dels sistemes agraris desenvolupats als districtes de Lleida i Tortosa entre els segles VIII i XII, Brufal va mostrar com la gestió de l'aigua, els models de producció i l'organització comunitària impulsats durant al-Àndalus continuen oferint eines útils per repensar la nostra relació amb el territori. La jornada es va completar amb una taula de diàleg dedicada a la terra com a espai de memòria i recuperació de sabers, plantejant la urgència d’un canvi de model i la responsabilitat social entorn de les condicions de vida i treball al món rural. Vam comptar amb Jesús Brufal, patró de la Fundació Arnau Mir de Tost; Ignacio Sanz Benito, membre d'Eixarcolant; Bárbara Primo, activista de Fruita amb Justícia Social i Francisco Rubio, soci de la cooperativa LaFundició i la cooperativa Keras Buti
La segona jornada va abordar la relació entre espiritualitat i sostenibilitat amb la sessió "Ecologisme espiritual: com el fem possible?", conduïda per Judit Bonet, responsable de comunicació i aliances de Camins. La trobada es va obrir amb una ponència de Josep Maria Mallarach, doctor en biologia ambiental i president de l'Associació Silene, que va reflexionar sobre els vincles entre la natura i l'espiritualitat des d'una perspectiva ecològica i interreligiosa. A continuació, una taula rodona va reunir Daniel Turon, psicòleg i ecoterapeuta especialitzat en transició ecosocial, Neus Llorens, coordinadora de la pastoral de joves d'Escola Pia de Catalunya, i Mohamed Rifi, jove de la comunitat de Bayt al-Thaqafa, que van compartir inquietuds i experiències sobre com les tradicions religioses poden contribuir a afrontar els reptes ambientals actuals.
El tercer dia, les jornades van posar el focus en la gastronomia i la cultura alimentària amb l'activitat "Memòria i sabors d'al-Àndalus", un espai dedicat a descobrir la figura de Ziryab i la influència que les innovacions culinàries andalusines continuen tenint en els nostres costums alimentaris. A través del relat històric i del tast compartit, les persones participants van poder experimentar com la cuina és també una forma de transmissió cultural i de construcció de comunitat. Una activitat experiencial dinamitzada per Salah Haddad Belfkih i Malak Ezzaanouni Aouzi, membres del projecte europeu EmpowerYouth dedicat a la lluita contra la islamofòbia, i Haitam Sabri El Majri, arabista per la Universitat de Barcelona.
Les jornades van concloure al Jardí Botànic de Barcelona amb una descoberta de plantes compartides, un recorregut guiat a càrrec de Pere Vives, biòleg i president de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic. Una visita guiada que va convidar a les persones participants a reconèixer espècies vegetals presents tant a la tradició catalana com a l'arabomusulmana. L'activitat va posar en relleu la riquesa dels coneixements populars vinculats al món vegetal i la importància de preservar-los com a patrimoni compartit. Tancàvem amb un tastet silvestre de la mà d'Ignacio Sanz Benito, biòleg i tècnic de recerca del Col·lectiu Eixarcolant.
Un any més, les Jornades Gatzara han consolidat un espai on el diàleg intercultural i la participació ciutadana es troben per reconstruir relats compartits. Tal com recordava Soraya Ares, directora de la fundació Bayt al-Thaqafa, durant la jornada inaugural,
"les respostes a la crisi climàtica actual no vindran de fórmules aïllades; vindran de tot allò que compartim com a comunitat: de la diversitat de les nostres cultures i sabers i les seves formes d’entendre i relacionar-se amb la natura, de la memòria dels nostres avantpassats i de la voluntat col·lectiva de cuidar el nostre entorn."
Treball en xarxa
Al llarg de quatre dies, els diferents espais de trobada han permès recuperar pràctiques i relats que ens connecten amb el territori i amb les formes diverses d’habitar-lo. La mirada cap al llegat agrícola d’al-Àndalus, així com la reflexió sobre els coneixements vinculats a la biodiversitat, l’alimentació i la gestió comunitària dels recursos, han posat de manifest que la terra és un espai de memòria compartida.
Des de la Fundació Bayt al-Thaqafa agraïm la participació de totes les persones i entitats que han fet possible aquesta sisena edició. El vostre compromís ha contribuït a fer de Gatzara un espai viu de diàleg i convivència intercultural.
Aquest treball no es tanca amb les jornades, sinó que continua al llarg de l’any a través de les Gatzara OFF, un conjunt d’activitats paral·leles que mantenen viu l’esperit de diàleg, reflexió i intercanvi que caracteritza el projecte.
