Conèixer-nos és fonamental, hem començat per la mesquita

13/12/2017

Bayt al-Thaqafa és un mosaic de persones, de moltes persones que entren i surten de les seus de Barcelona i Sant Vicenç dels Horts. Saludem a desenes de persones al cap del dia, cadascuna amb la seva història personal, les pors, les expectatives, les il·lusions, la confiança en un món més amable. Conèixer-nos, ja ho deia Teresa Losada, és el fonament de tot.

Les visites a comunitats religioses, doncs, tenen un únic, i gens humil, objectiu: facilitar-nos espais de trobada i intercanvi al voltant d’un nucli, la diversitat religiosa, la unitat en el transcendent.

Per això, el 23 de novembre 2017 a la tarda, un grupet de persones vinculades a Bayt al-Thaqafa: voluntariat, amistats, tècniques… ens trobem a la seu de l’Oficina d’Afer Religiosos de Barcelona (OAR). Un primer pas per a seguir la i dea de la Teresa i reconèixer allò que veiem dia a dia al Bayt i a la ciutat: una manera de veure la vida i la relació amb les persones, marcada per la fe en l’Islam.

La Glòria Garcia-Romeral, tècnica de l’OAR, ens acull i ens aclareix la confusió que existeix entre “àrab”: persona que viu en algun dels 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab, “islàmic”: tot allò inanimat, objecte o pensament, relacionat amb l’Islam i “musulmà/musulmana”: aquella persona que segueix l’Islam des de la fe. Ens introdueix en els cinc pilars de l’Islam: La professió de fe (xahada), la pregària (salat), almoina (zakat), el dejuni de Ramadà (sawm) i el peregrinatge a la Meca (hajj). Ens descobreix la història de les comunitats islàmiques a Barcelona, que es remunta a finals dels anys 1960s. Ens encoratja a ser conscients dels estereotips, reorientar-los i, així, poder reconèixer-nos tots com persones.

Tota aquesta conversa ens ajuda a saber utilitzar bé les paraules, les que portem apreses de casa i família, i les que aprenem de noves i potser no comprenem. En aquest espai hem donat una nova dimensió a aquestes paraules.

Després d’aquest intercanvi i de posar els fonaments sobre l’Islam, emprenem la marxa cap a la mesquita Camí de la Pau, al carrer Erasme de Janer. Vint minuts de camí en què anem debatent les explicacions que acabem de rebre.

A la porta de la mesquita ens espera el Hasnat Hashmi, és ell qui s’encarrega de mantenir les relacions públiques de la mesquita. En veure’l, el primer que ens ve al cap és “acollida”. El Hasnat traspua ganes d’explicar-nos què i com viuen en aquesta comunitat islàmica.

Els infants estan en plena classe de l’Alcorà, hi ha un remoreig constant i un permanent anar i venir de criatures. L’espai de pregària és buit a aquesta hora, ideal per a rebre’ns amb els peus descalços sobre un terra protegit amb catifes.

Avui ens ho trobem engalanat perquè són dates de celebració del naixement del profeta, garlandes de colors alegren la mesquita. A les parets, escrit en urdú, podem veure inscripcions que conviden a la pau.

El Hasnat ens explica la funció de la tarima on seu l’Imam: recull els temps en què els espais oberts i les multituds dificultaven l’audició de les paraules i calia parlar des d’un lloc elevat. Avui dia, en aquest espai petit i amb mitjans tecnològics, queda com un símbol de respecte.

Durant la conversa surten temes ben diversos, i poc a poc ens anem decantant per les facilitats o dificultats a l’hora de viure segons les indicacions de la fe.

Es barreja el que són preceptes religiosos amb costums culturals, percepcions personals amb indicacions comunitàries, experiències viscudes amb desigs d’actituds presents o a venir.

Ens quedem amb ganes de més, de seguir amb una conversa pausada que ajudi a desgranar pensaments i enriquir-nos amb paraules meditades... potser ho haurem de facilitar al Bayt?

Aquesta és la idea, acabem de començar una programació que ja va començar el mes de maig passat amb la visita a la Gurdwara, i seguirem durant els mesos a venir amb altres visites que ens vagin dibuixant el mapa de la diversitat religiosa, no només el mapa de diversitat religiosa de la ciutat, sinó, i sobretot, el mapa de la diversitat religiosa de la humanitat.

En el transcendent, en aquella part íntima de cada persona, ens trobem tots.

 

(Autoria: Anna de Eguia, coordinadora de voluntariat i pràctiques)

 

 

Ens ajudes a difondre la nostra feina?

Comparteix

Acollim a persones d'orígens i cultures diverses per aconseguir que tots i totes tinguem les mateixes oportunitats.

Col·labora