Dones migrades i exclusió laboral a Barcelona
Les dones migrades han de fer front a múltiples obstacles a la seva integració econòmica i social i pateixen, en certs casos, els prejudicis de la discriminació i el racisme, per això esdevé essencial entendre les especificitats de la seva situació i del seu recorregut.
Les dones tenen més probabilitats que els homes de viure per sota del llindar de la pobresa, amb un taxa de pobresa del 23,3% enfront al 19,9% dels homes[1]. Aquestes dades estan intrínsecament lligades amb una major precarietat laboral per part de les dones, que malgrat un augment constant de la seva taxa d’activitat, el 2020 es manté 10 punts per sota de la dels homes (55,8% enfront del 65,1%), i amb una taxa d’atur dos punts percentuals més elevada que la dels homes (17,4% enfront del 15,5%)[2].
Les condicions laborals de les dones que accedeixen al mercat laboral són més precàries que les dels homes, amb una tendència a la contractació per sota de la seva categoria professional, més prevalença de contractes a temps parcial i amb formes contractuals amb menys garanties i protecció. En el cas de les dones migrades extracomunitàries, aquesta situació encara es veu més agreujada, ja que no tenen les mateixes oportunitats d’accés a l’ocupació que les dones autòctones, i la seva incorporació a l’esfera laboral esdevé encara més difícil.
Precarietat laboral de les dones migrades
Factors estructurals com la llei d’estrangeria, que poden significar de facto l'expulsió del mercat laboral regular, aboca les dones migrades extracomunitàries a feines en l'economia submergida i les exposa a situacions d'extrema vulnerabilitat.
A les barreres d'accés estructurals, s’hi afegeixen factors provocats pel fet migratori. Un procés de migració afecta tots i cadascun dels aspectes de la vida d'una persona més enllà del canvi geogràfic, podent-se donar canvis importants en el seu capital social i en el seu estatus socioeconòmic. És el cas de moltes dones que ocupaven llocs de feina als seus països d’origen, però la seva trajectòria migratòria ha suposat una ruptura en l’àmbit laboral. En arribar a la societat d’acollida, han de fer front a un gran nombre de dificultats i obstacles, com són la manca de coneixements lingüístics, de l’entorn, d’una xarxa social que sigui d’utilitat per a l’ocupació, dels recursos que tenen al seu abast, etc. A més a més, el reconeixement i homologació dels seus títols educatius esdevé molt difícil, i al no poder fer ús del seu bagatge educatiu han de fer front a dificultats agreujades per inserir-se en espais laborals qualificats.
El model laboral present a Catalunya, amb una important càrrega horària i la dificultat per a conciliar la vida professional i la familiar, pot representar un altre obstacle a la inserció laboral de les dones. Paral·lelament, no podem obviar l’existència d’una islamofòbia vinculada a l’ús del hiyab i la vestimenta tradicional, que també té un pes important en l’accés a l’ocupació de les dones musulmanes. La intersecció d'aquestes barreres i discriminacions impedeix la plena inclusió a la societat, i genera riscos d'aïllament i d’exclusió social que són particularment elevats.
Un dels col·lectius de dones que exemplifiquen aquest fenomen son el de les dones pakistaneses. Tot i que la seva presència a la ciutat de Barcelona ha anat en augment en els últims anys, les dones constituïen al 2008 el 12% de la població pakistanesa enfront el 27% al 2017, no ha anat acompanyada de més visibilitat. La manca d’espais d’interacció amb la població local o el desconeixement de les seves problemàtiques i necessitats per part de les administracions públiques, són algunes de les raons.
A la ciutat de Barcelona, al llarg del anys, s’ha desenvolupat una xarxa de negocis regentats per població d’origen pakistanès. Aquests comerços, a més de suposar una inversió i dinamització econòmica de la ciutat, ofereix oportunitats laborals per noies joves pakistaneses, que ocupen feines de caixeres, reposadores, o gestionant comandes i factures a les oficines de l’empresa. Si bé és cert, que la comunitat pakistanesa ha desenvolupat les seves pròpies estratègies d'apoderament econòmic, aquestes no són suficients, ni permeten l'accés a feines més qualificades, ni fomenten la inserció laboral de les dones fora de l'economia de la comunitat.
Hem de ressaltar per tant, que les seves possibilitats i alternatives d’accés al mercat laboral, representen unes condicions sovint molt difícils i amb baixa remuneració. En aquesta línia, les dones pakistaneses entrevistades en una investigació en el Marc de l'Estratègia contra la Feminització de la Pobresa, es troben desorientades en el procés de cerca de feina, ja que no tenen referents de quin tipus d’ocupacions podrien fer i no saben a qui recórrer.
Polítiques alternatives
Per contra, moltes d’aquestes dones atresoren coneixement i realitzen pràctiques de treball informals en oficis i arts, com pot ser la costura, la confecció de vestits, la joieria, l'elaboració de menjar preparat, etc. Una resposta a les seva situació de vulnerabilitat podria passar per facilitar la formalització d’aquestes activitats, activitats que ja es duen a terme de manera informal. Per exemple, impulsant (des de les diferents administracions) la creació de cooperatives, empreses, etc., mitjançant la formació en emprenedoria i facilitant l'accés a crèdits i capital.
Els factors específics relacionats amb la migració, el coneixement lingüístic, les pràctiques religioses i l'estigmatització que comporta per al mercat laboral són sovint ignorats en les intervencions amb dones migrades. No obstant això, les polítiques públiques dirigides a persones migrades no poden prescindir d'una reflexió en profunditat sobre la dimensió de gènere. La feminització de la migració, el paper crucial de la dona en la participació de les persones migrades en la vida social i econòmica, requereixen polítiques públiques més transversals, que tinguin en compte l’efectivitat i el desenvolupament dels drets d’aquestes dones. Les barreres administratives i lingüístiques, l'absència de serveis d'intèrpret i de serveis de guarderia així com certs prejudicis constitueixen reptes per assegurar intervencions adaptades a les necessitats d'aquestes dones. Polítiques que posin en valor els seus coneixements i capacitats i recolzen iniciatives orientades a aconseguir la seva autonomia econòmica.
[1] Institut d’Estadística de Catalunya, 2020. Taxa i població en risc de pobresa per sexe.
[2] Institut d’Estadística de Catalunya, 2020. Enquesta de població activa.
