Acollim a persones d'orígens i cultures diverses per aconseguir que tots i totes tinguem les mateixes oportunitats.

L'atenció a la salut mental de les persones refugiades

26/06/2019

Segons l’"Informe sobre la salut de les persones refugiades i migrants a la Regió d'Europa" de l'OMS (gener de 2019) la prevalença de malalties mentals en persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional és més gran que en la resta de la població. D'acord amb l'exposat per l'expresident de l'Associació Psiquiàtrica Europea, Wolfgang Gaebel, en el XXIV Congrés Europeu de Psiquiatria (2016), les persones refugiades pateixen fins a 5 vegades més malalties mentals.

En el procés migratori que emprenen les persones que sol·liciten protecció internacional es produeix una ruptura dolorosa amb el passat, una difícil apropiació del present, el qual no ha estat ni demanat ni desitjat i una gran incertesa i desànim cap al futur que destrueix projectes que podrien haver estat. La pèrdua de referents socials i materials, el deteriorament de la identitat social, la desestabilització econòmica i emocional provoquen sovint estats de depressió i ansietat que comprometen la identitat personal. A més, en la detecció i tractament de malalties mentals en les persones migrades, s'afegeix la dificultat que, amb freqüència, els trastorns es poden confondre, per barreres idiomàtiques o culturals, amb l'angoixa o el significat que les diferents cultures associen amb determinats termes com trauma, angoixa o infelicitat. Detectar el trastorn i saber-lo emplaçar cap al tractament adequat és un repte que afrontem qui treballem en l'acollida i acompanyament de persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional. Per tant, l'acollida d'aquestes persones suposa no només la provisió d'un allotjament segur i digne o la cobertura de necessitats bàsiques sinó també, i sobretot, l'atenció especialitzada al seu estat de salut.

No obstant això, els recursos disponibles per a les persones amb aquestes necessitats són insuficients i el nombre d'allotjaments que es poden proporcionar, clarament escassos. A més, en l'últim any hem vist com ha augmentat el nombre de persones que han sol·licitat la seva entrada al programa d'asil i, conseqüentment, també ha crescut la demanda de persones que necessiten dispositius que contemplin una atenció específica a la salut mental.

Recurs especialitzat

A Bayt al-Thaqafa, com a entitat gestora del Programa estatal de protecció internacional i membre de Red Acoge, hem donat resposta a aquesta situació desenvolupant un dispositiu específic d'atenció i acompanyament a persones sol·licitants d'asil amb problemes de salut mental. Actualment, som l'única entitat a Catalunya que compta amb un recurs d'aquestes característiques i només dues més, CEAR i La Merced Migraciones, l'ofereixen a l'estat espanyol.

El programa preveu una atenció global i especialitzada i amb un itinerari pactat amb la persona, en el qual oferim l'atenció psiquiàtrica i psicosocial adequada, alhora que intentem respondre a les necessitats de cada persona relacionades amb el seu itinerari d'inserció: aprenentatge de l'idioma, comprensió de la societat d'acollida, formació, assistència jurídica, sanitària, formació per a l'ocupació, etc. Des 2016, quan vam iniciar el programa, hem atès a 20 persones i gràcies seu esforç i el nostre treball, han aconseguit fins a 10 contractes laborals.

Aliança essencial amb el SATMI del Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Per desenvolupar aquest programa és essencial l'aliança que hem establert amb el Servei d'Atenció a la Migració (SATMI) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, per la seva experiència i excel·lència en l'àmbit de la salut i específicament en el de la salut mental. Aquesta col·laboració ens permet donar una resposta ràpida i, a més, amb un enfocament intercultural.

Per adaptar-nos al màxim a les necessitats de cada persona, en aquest programa que desenvolupem en col·laboració amb el SATMI hem establert tres tipus de dispositius, de més a menys intensitat d'acompanyament, en funció del grau d'autonomia.

- Ingrés hospitalari: atenció intensiva en la qual un equip especialitzat valora i ofereix un tractament adequat i específic segons la patologia.

- Dispositiu d'acollida de mitjana autonomia: habitatge amb acompanyament intensiu. La persona segueix un tractament psiquiàtric i comença a treballar les eines bàsiques per facilitar la seva autonomia, com l'aprenentatge de la llengua o habilitats socials.

- Dispositiu d'acollida d'alta autonomia: habitatges en què la persona ja ha aconseguit una estabilitat i segueix un tractament psiquiàtric que li permet desenvolupar les seves habilitats, competències i autonomia al màxim per poder aconseguir la inserció sociolaboral.

Cal destacar que perquè les persones puguin restablir la salut i estabilitat perdudes en el procés migratori, és bàsic generar un entorn de seguretat, confiança i no estressant. Per això, en els dispositius d'acollida temporal, tant en els de mitjana com en els d'alta autonomia, plantegem habitacions individuals i la presència adequada d'educadors i monitors, fins a 24h els set dies de la setmana si la situació així ho requereix. D'altra banda, s'incentiva la participació de les persones en la gestió de l'habitatge, amb espais de decisió sobre les condicions en què es desenvolupa la vida en l'allotjament.

En tots els casos, l'equip del SATMI i el de Bayt al-Thaqafa treballem conjuntament, de manera que puguem garantir i assolir els objectius establerts amb cada persona. Així mateix, aquest equip multidisciplinari ens coordinem amb altres recursos externs per evitar duplicitats i realitzar intervencions més eficaces.

Les persones refugiades o sol·licitants d'asil disposen d'un estatut jurídic específic i una garantia de drets que han de ser respectats. Proporcionar un procés d'acompanyament global, que contempli l'atenció a la salut i un pla d'inclusió personalitzat és essencial, com hem comprovat amb la nostra experiència. No obstant això, malgrat l'esforç que realitzen durant tot el temps que romanen en el programa, algunes persones amb problemes de salut mental es troben amb noves dificultats quan arriben a la fase de sortida, ja que encara no estan en situació d'accedir a un habitatge de forma autònoma. Així, deixen de disposar de l'acompanyament que tenien mentre estaven en el programa estatal i tampoc poden accedir a la xarxa pública d'habitatges amb suport educatiu, ja que cal haver residit cinc anys al territori. Per això, nosaltres plantegem un itinerari obert, mantenint els límits de 18-24 mesos que estableix el sistema nacional de protecció, però permetent flexibilitat en la sortida. El nostre compromís amb les persones que atenem es manté fins que no arribin a la plena autonomia.

És la nostra obligació com a societat fer que persones que han patit greus vulneracions dels seus drets tant en els seus països d'origen com durant el procés migratori i també al territori d'acollida, puguin tenir una vida digna.

Ens ajudes a difondre la nostra feina?

Comparteix