Acollim a persones d'orígens i cultures diverses per aconseguir que tots i totes tinguem les mateixes oportunitats.

Els menors estrangers no estan rebent ni l’atenció ni el suport que necessiten, que mereixen i als que tenen dret

15/12/2017

Cada vegada arriben més menors estrangers a Catalunya que no estan acompanyats de cap persona adulta i que no tenen un referent familiar aquí. I, com a societat tenim seriosos dèficits i, per tant, reptes importants, tant la primera acollida que els oferim com en l’acompanyament i transició cap a la vida adulta quan compleixen els 18 anys.

Ho diu el Síndic de Greuges en l’Informe sobre els drets dels infants a Catalunya 2017 que s’acaba de presentar i del qual en fem un resum, de tot allò que fa referència als menors estrangers no acompanyats, ja que és una qüestió que ens preocupa enormement.

El Síndic exigeix que es potenciïn les polítiques de primera acollida d’infants i adolescents.

Pel que fa a l’atenció i la protecció en el moment d’arribada, el Síndic destaca, entre d’altres, aquests dèficits:

  1. problemes de fiabilitat de les proves mèdiques de determinació de l’edat, que s’apliquen sense considerar marges d’error
  2. la posada a disposició dels infants estrangers no acompanyats a la Fiscalia de Menors com a pas previ i necessari a qualsevol contacte amb el sistema de protecció
  3. els retards en la tramitació de la nacionalitat o la renovació de l’autorització de residència en determinats casos de menors d’edat estrangers per part de la DGAIA
  4. la manca d’un acompanyament adequat en el seu procés de desinternalització del sistema de protecció per part de les administracions competents

 

Algunes dades rellevants:

Augment exponencial en l’arribada:

La presència d’infants estrangers no acompanyats a Catalunya està creixent, almenys des del 2013, i s’ha intensificat encara més aquest 2017.

Així, l’any 2013 van arribar 418 menors. L’any 2016 van ser 665, un 65% més. I l’any 2017, només entre els mesos de gener i agost, van ser 728.

Només durant el 2017, s’ha passat de 80 casos atesos mensualment a principis d’any als 200 casos atesos durant el mes d’octubre.

El mes d’octubre de 2017 ja s’havien atès 1.116 nous casos, un 63,2% més que tot l’any 2016.

 

Sobreocupació dels centres i maltractament institucional:

El juliol del 2016, la mitjana de sobreocupació entre els diferents centres d’acolliment estava al voltant del 15% de les places. Aquesta sobreocupació ocasiona que hi hagi menors no acompanyats a la Ciutat de la Justícia que, sense estar detinguts, estan “més de 48 hores, en cel·les tancades sense llum natural i sense possibilitat de sortir a l’exterior, i sense un menjar adequat per a tantes hores, en espera que la DGAIA els assigni plaça en un centre de protecció”, assegura l’informe del Síndic.

A més, com a mínim des de l’any 2010, el Síndic assenyala que l’àrea de custodia i detinguts de la Ciutat de la Justícia presenta “deficiències importants pel que fa a l’atenció d’infants”. El síndic relata que infants i adolescents, víctimes de periples vitals traumàtics, són atesos en instal·lacions que remeten més a entorns delinqüencials i repressius, on preval la seguretat per sobre d’altres consideracions, que a entorns educatius i acollidors. I diu: “aquestes condicions d’atenció dels infants i adolescents no són dignes i suposen una forma de maltractament institucional i de victimització secundària, contrària a les previsions contingudes en la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència” (Llei 14/2010, de 27 de maig).

 

La resposta de l’administració:

El mateix informe del Síndic recull quines són les mesures de les diferents administracions afectades per millorar el circuit d’entrada i atenció dels infants:

  • Habilitar un local adequat com a nou recurs de primera acollida per atendre els ‘menors de protecció’ (és a dir, aquells que són víctimes de maltractaments, els que s’escapoleixen de centres de protecció i els menors estrangers no acompanyats) de manera separada dels que són detinguts per presumptes delictes o bé dels que ja han estat internats en centres de justícia juvenil i han d’acudir a actuacions judicials. La posada en funcionament d’aquest espai està prevista per l’estiu del 2018.
  • Noves places de primera acollida per a situacions d’emergència. La DGAIA ha posat en marxa prop de 100 noves places l’estiu de 2017 i ha planificat l’obertura de 22 nous centres d’acció educativa (CRAE) amb 220 places per al primer trimestre del 2018.
  • La Generalitat ha aprovat la creació de la Taula d’atenció integral dels menors d’edat estrangers sense referents familiars per coordinar l’acció i les polítiques de govern en aquesta matèria.
  • La DGAIA ha desenvolupat una directriu general d’actuació sobre l’empadronament dels infants i adolescents tutelats per la DGAIA per garantir l’empadronament immediat (la residència continuada és un requisit per tramitar la documentació).
  • La DGAIA també ha fet una revisió dels processos de gestió i obtenció documental per evitar que cap jove no disposi de la documentació corresponent en arribar a la seva majoria d’edat.

 

Però no és suficient:

El mateix informe del Síndic assenyala que el nivell de compliment d’aquelles mesures reclamades en informes anteriors és només “mitjà” i que no estan assolits tots els reptes. Així, es demana: reducció del temps d’estada en centres d’acolliment, reducció de terminis d’espera per a l’assignació d’un recurs definitiu, garantir que es proposa la mesura de protecció més adequada a cada cas i reduir la grandària dels recursos d’atenció residencial.

Pel que fa a la transició a la vida adulta, l’informe també qualifica de “mitjà” el nivell de compliment de les propostes d’informes anteriors. No tots els joves reben el suport que necessiten en el moment de complir la majoria d’edat, per molt que l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) desenvolupa aquesta funció. La llei catalana reconeix el “dret a tenir garantit el suport i l’acompanyament en la seva transició a la vida adulta” per part dels adolescents tutelats i extutelats, amb mesures com ara recursos de suport personal, d’habitatge, formatius i laborals.

 

En definitiva:

Administrativament, aquests infants són anomenats Menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA) però, més enllà d’aquesta etiqueta o categoria, estem parlant d’infants que estan sols, que arriben a Catalunya després d’un periple vital traumàtic i que no reben l’atenció i suport que necessiten, que mereixen i al que tenen dret.

Des de la Fundació Bayt al-Thaqafa treballem per acompanyar aquests infants i adolescents, però amb recursos limitats (les subvencions que rebem no cobreixen tota l’atenció necessària i, a més, no existeix cap subvenció per atendre a aquests joves quan compleixen els 18 anys, ja que en no tenir documentació en regla, administrativament tenen la condició de “no ciutadà”). Ens hi ajudes?

FES UN DONATIU ARA

Ens ajudes a difondre la nostra feina?

Comparteix