Acollim a persones d'orígens i cultures diverses per aconseguir que tots i totes tinguem les mateixes oportunitats.

Més de 100 ONG insten líders europeus a rebutjar les noves polítiques de la UE per contenir la migració

En el proper Consell Europeu, els i les líders de la Unió Europea discutiran la Comunicació de la Comissió Europea sobre un nou Marc d'Associació amb tercers països. La Comissió proposa un enfocament que té com a objectiu utilitzar els instruments de cooperació existents de la UE i dels Estats Membre per frenar la migració cap a Europa. Les organitzacions signants volen expressar la seva preocupació per la direcció que està prenent la UE, fent de la dissuasió i la tornada el principal objectiu de les relacions de la Unió amb altres països. Aquest nou Marc d'Associació pot consolidar un canvi cap a una política exterior que respon a un sol objectiu, contenir la migració, a costa de la credibilitat i la influència de la UE en la defensa dels valors i drets fonamentals.

L'enfocament proposat està inspirat en l'Acord UE-Turquia que si bé esmentat com un exemple reeixit de cooperació, en realitat ha deixat a milers de persones bloquejades a Grècia en condicions inhumanes i degradants. Això ha afectat especialment els nens i nenes, amb el resultat que centenars de menors no acompanyats han estat detinguts en centres de detenció tancats a les illes o obligats a dormir en cel·les a les comissaries de policia a la Grècia continental. Les repercussions d'aquesta situació no haurien de ser subestimades. És dur veure com Europa demana als seus països socis que mantinguin les portes obertes, s'acullin a grans números de refugiats i impedeixin moviments ulteriors mentre al mateix temps els Estats membre es neguen a assumir la seva part de responsabilitat per protegir les persones que fugen de les seves cases. El dret a l'asil està sent vulnerat obertament, i serà cada vegada més difícil per als civils en zones de conflicte buscar protecció internacional.

La proposta de la Comissió ignora tota evidència de la inefectivitat de les estratègies de dissuasió dirigides a frenar la migració. Aquest enfocament no només no consentirà "trencar el model de negoci" dels traficants de persones, sinó que augmentarà el patiment humà ja que obligarà a les persones a prendre rutes més perilloses. Més encara, tot i el compromís anunciat de respectar el principi de no devolució (non-refoulement) no hi ha salvaguardes per assegurar que els drets humans, les normes de l'estat de dret i els mecanismes de protecció estan contemplats. Com a resultat, les persones migrants i refugiades corren el risc de ser deportades a països en els quals els seus drets no són garantits. La responsabilitat per les violacions de drets humans no acaba en les fronteres de la UE.

Estem molt decebudes veient que un cop més l'èmfasi sobre la dissuasió no deixa lloc per a compromisos d'obrir canals segurs i legals cap a Europa per a les persones que necessiten protecció internacional i per a altres migrants, per exemple, mitjançant el reassentament, programes d'admissió humanitària , reunificació familiar, visats per a educació, mobilitat laboral i liberalització de visats. El reassentament, els programes d'admissió humanitària i la liberalització de visats només s'esmenten com un possible instrument d'influència amb països socis en un enfocament do ut des / quid pro quo.

Un altre motiu de preocupació fa al finançament del Marc d'Associació que representaria una reorientació total dels programes de desenvolupament de la UE cap a la detenció de la migració. Es tracta d'una contradicció inacceptable pel que fa al compromís d'utilitzar la cooperació al desenvolupament amb l'objectiu d'eradicar la pobresa, com està establert en el Tractat de Lisboa. L'ajuda serveix per beneficiar les persones que es troben en estat de necessitat, i no s'hauria d'utilitzar com un instrument per influir sobre el control migratori. El finançament de la UE hauria de ser transparent i adherir-se a principis clarament establerts, com els principis Busan sobre efectivitat i els principis de Paris d'apropiació per part dels Estats socis i d'alineació a les estratègies d'aquests. A més, adoptar acords de "gestió de la migració" amb països en què es cometen violacions greus de drets humans seria contraproduent a llarg termini -posant en perill els drets humans al món i perpetuant el cicle d'abusos i repressió que empeny a les persones a fugir.

Les migracions tenen moltes causes; les persones poden migrar a la recerca de noves oportunitats de vida, d'educació o per reunir-se amb la seva família, mentre que el conflicte i la violència, les violacions de drets humans, el canvi climàtic la pobresa i la desocupació poden desencadenar la migració i el desplaçament forçós. Qualsevol cooperació per gestionar la migració hauria de tenir en consideració aquesta realitat complexa i multifacètica, estar basada en les evidències i en les necessitats, i assegurar que els beneficis de la migració són maximitzats i els riscos mitigats.

Si la UE apel·la a un model global de més solidaritat, necessita donar exemple. La UE, un projecte construït sobre les runes d'una guerra devastadora, està a punt d'embarcar-se en un capítol fosc de la seva història. Instem a les i els líders de la UE a que triïn un sistema basat en drets per gestionar la migració, basat en una visió estratègica viable en el llarg termini en lloc de perseguir un objectiu de dissuasió inabastable i inhumà, abandonat així els seus principis fundacionals.

Com a agències de drets humans, humanitàries, mèdiques, de migració i desenvolupament, i socis clau que implementen programes de desenvolupament en tercers països, vam demanar a les i els líders europeus que:

  1. Rebutgin la Comunicació de la Comissió i desenvolupin una estratègia sostenible a llarg termini i basada en les evidències per a la gestió de la migració, en consulta amb la societat civil i persones expertes en la matèria.
  2. Facilitin la migració segura obrint i reforçant canals segurs i legals cap a Europa per a aquelles persones que necessiten protecció internacional i per a altres persones migrants, a través del reassentament, programes d'admissió humanitària, reunificació familiar, visats per a educació i mobilitat laboral. Els Estats Membre s'han de comprometre a resultats clars i a uns cronogrames apropiats per implementar un marc de migració que respongui a les necessitats de les persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades, de les seves famílies, així com les necessitats i obligacions dels Estats Membre.
  3. Excloguin qualsevol tipus de condicionalitat basada en indicadors de control migratori en l'assignació d'Ajuda de Desenvolupament a tercers països. L'Ajuda al Desenvolupament és una eina per combatre la pobresa i les desigualtats, no per controlar la migració. Les poblacions vulnerables no haurien de ser "castigades" a per preocupacions que majoritàriament polítiques.
  4. Posin fi a totes les readmissions o trasllats de persones des de la UE a tercers països que vulneren o corren el risc de vulnerar els drets fonamentals i l'estat de dret, fins i tot el principi de no devolució. Assegurin l'accés a protecció, justícia i reparació per a totes les persones en els procediments migratoris i d'asil.
  5. Assegurin la transparència en el desenvolupament de qualsevol instrument per gestionar la migració i la rendició de comptes sobre les violacions de drets humans derivades de les polítiques migratòries de la UE.
  6. Es comprometin amb una política i acció exterior enfocades a prevenir i desbloquejar crisi de llarga durada. Mentre la Comunicació esmenta la necessitat d'abordar les causes del desplaçament en el llarg termini, no inclou un compromís per prevenir i gestionar les crisis.
Dilluns, 27 juny, 2016

Ens ajudes a difondre la nostra feina?

Comparteix